Visit Venezia

Venezia is a city around the world who don't take no for an answer. Venice makes things happen.
Residenza Al Doge Beato is placed in a very nice and quite area (Santa Croce) and a short walk from everywhere.
Our room was very big, recently redecorated, with a beautiful view to the Ponte del Megio and a canal.
Breakfast is served in the room.
Luca is really kind. You must be a Venetian for a day.
I recommend to take the Gondola Dafne, in front of the market.

http://www.aldogebeato.com/

Santa Croce 1662 | Calle Larga San Giacomo, 30170 Venice, Italy

Estructures d’Estat, les noves necessitats de la societat actual

L’Estat Espanyol va canviar el seu funcionament arrel de la Constitució Espanyola del 1978, i a partir d’aquí s’han anat desenvolupant les diferents estructures d’estat per mitjà de les Autonomies, un model que és obvi que avuí,per avui és del tot obsolet, i ho és concretament per Catalunya.

Dins aquest desplegament, hi ha una estructura d’estat inamovible a Espanya, que es mou en el més pur feudalisme i estructura oligarquica. Aquest model del Sistema Jurídic Espanyol pressuposa la submissió exclusiva dels jutges ordinaris al imperi de la llei, però a la vegada aquests poden recorre a les fonts secundaries del dret “objectiu” o utilitzar el dret supletori que omplen els llimbs legals.

Així ens trobem que legislatura rere legislatura s’aproven lleis per donar resposta als canvis de la nostra societat: Llei del Divorci, Avortament, Igualtat, Violència de Gènere, ... en un desplegament voraç d’adaptació per uns ciutadans que exerceixen un càrrec públic que saben que té data de caducitat cada 4 anys.

Mentrestant el Sistema Jurídic Espanyol es nodreix d’un grup de funcionaris, que moltes vegades obtenen el seu lloc de treball no per les vies establertes. Aquesta oligarquia trobem qui exerceix la inacció o exerceix el poder despòtic i suprem per sobra de la pròpia legislació, sabent que no hi han observadors fora de la pròpia estructura jurídica que tinguin poder d'execució, i que estaran a l'ampar dels seus propis coleguegues. Així en moltes ocasions l'objectiu suprem de la seva funció queda relegat a no buscar-se problemes per no enfrontar-se als seus col·legues del ram i exercir amb despotisme sobre la vida dels ciutadans, moltes vegades hi ha vides de menors, sabedors del seu poder suprem que té un jutge i que aquest recau en una única persona, doncs les decisions no són col·legiades, sinó dictatorials i difícilment qüestionables,pel trist paper que juguen els fiscals a Espanya i per les complexes estructures jurídiques centralitzades i que a la vegada no controlen el que emana de la jurisdicció territorial.

Així per exemple tot i que la constitució ens fa a tots iguals davant la llei, qui ostenta la custodia dels menors i no està casat, normalment, dones, que estan divorciades no tenen dret a cobrar l’incrementa de subsidi d’atur perquè la jurisprudència considera, erròniament, que la pensió d’aliments són uns ingressos dels menors. Així el sistema es converteix en pervers i doblement injust, perquè tothom sap molt bé que les pensions són més simbòliques que reals a les despeses que han de cobrir i perquè verdaderament qui té els menors al seu càrrec és qui ostenta la custòdia.

Dit això, Sr. Gallardón no sé que ha estat fent fins ara, però sens dubte a part de carregar-se el dret a una justícia universal. Que li sembla una reforma d’aquesta estructura d’Estat? I sobretot que li sembla començar a analitzar si tota la jurisprudència i veu si realment està conforme a llei? És tan senzill com demanar que les diferents agrupacions d’advocats i ciutadans li vagin esmentant una una, aquí en té UNA, comenci a comptar i a treballar per la ciutadania i no per convertir a la justícia en una sucursal perque els rics puguin exercir un poder abusiu.

El nou Govern català sens dubte és una assignatura pendent que té i on no té el llistó massa alt, així que amb el desig de que aplegui al màxim nombre de forces politiques per un sistema de garanties per les generacions futures, ÉXIT en aquest nou camí.

AMIGAS PARA SIEMPRE. CAP 2

Tuvimos un amanecer delicioso, el día acompañaba para tumbarnos en la piscina y seguir nuestra terapia entre amigas, para sorpresa de muchos hombres hablaríamos de sexo, fútbol y tetas, y haríamos un análisis psicológico detallado a nuestros hombres, es decir por el que nos romperíamos cada hueso de nuestro cuerpo por estar con él, y el muy tonto tiene tanto miedo que está ciego de remate y está más preocupado en sus juegos de poder frente a nosotras que en un buen juego de seducción que siempre tiene mucho mejor resultado y mucho mejor final. En definitiva, que no se entera, y lo que podría ser una historia romántica llena de detalles termina siendo una historia real llena de malabares para que él entienda minimanente algo.

Después de darnos un paseo por los alrededores Jess preparó un dietetico, deliciosos y frugal desayuno.

La piscina era nuestra, el sol era todo para nosotras. Mientras Emma nadaba, Jess y yo repasábamos las revistas del verano, no se nos escapaba detalle, si supieran ellos lo fácil que nos resulta hablar su mismo idioma. En quince minutos habíamos hecho la primera clasificación de tetas y cuerpos.

Pasamos al fútbol y los últimos fichajes del Barça, nuestro equipo. A Emma, todo esto se la rempaplinfaba así que cuando llegó ella empezamos a hablar de lo importante: Como avanzar y mantener a flote nuestras relaciones. Realmente las mujeres habitamos en el reino de las santas, porque nos estrujamos el coco hasta la última neurona para mantener nuestras relaciones a flote.

Emma siempre dice que las historias hay que vivirlas, que debes lanzarte a la piscina (con un buen salvavidas para salir tu solita a flote).

¿A caso los hombres se lanzan a la piscina? ¿Tienen la valentía de vivir las historias como nosotras?

A los hombres hay que pillarlos por sorpresa. Aquí te pillo aquí te mato, porque como estén pillados por la chica le dan tantas vueltas y tienen tanto miedo a recibir un no, que jamás se deciden y si se deciden no te vas a enterar hasta que haya pasado el momento, porque es tal la sutilidad con que te lo van a decir que tienes la bola de la bruja Lola o te quedas igual.

Es la parábola del cazador cazado.

Clutch

It's not money that makes you well Dressed, It's understanding Style!
This winter you need a Clutch. I propose you this from Cocó Mariscal in Palma de Mallorca. C/ Guixers,4. Also, you can buy it in Ibiza, but the boutique in Ibiza is more expensive than in Mallorca. What do you wait for asking to Santa? Or Tió a tradition from Catalonia.

Summary of NY fashion week

Quote of the Day: Money can buy you Fashion, Yet it can never buy you Style!

Accomplished and functional, the lines goes back to the origins of the brand. Military details, multi-pockets and wild craft-influence trims all come together in workwear created for the journey.

Petonera. Kiss Tree

Fantastic gift full of kisses. A kiss gift for your friends and a special tree for your jewelery