Estructures d’Estat, les noves necessitats de la societat actual

L’Estat Espanyol va canviar el seu funcionament arrel de la Constitució Espanyola del 1978, i a partir d’aquí s’han anat desenvolupant les diferents estructures d’estat per mitjà de les Autonomies, un model que és obvi que avuí,per avui és del tot obsolet, i ho és concretament per Catalunya.

Dins aquest desplegament, hi ha una estructura d’estat inamovible a Espanya, que es mou en el més pur feudalisme i estructura oligarquica. Aquest model del Sistema Jurídic Espanyol pressuposa la submissió exclusiva dels jutges ordinaris al imperi de la llei, però a la vegada aquests poden recorre a les fonts secundaries del dret “objectiu” o utilitzar el dret supletori que omplen els llimbs legals.

Així ens trobem que legislatura rere legislatura s’aproven lleis per donar resposta als canvis de la nostra societat: Llei del Divorci, Avortament, Igualtat, Violència de Gènere, ... en un desplegament voraç d’adaptació per uns ciutadans que exerceixen un càrrec públic que saben que té data de caducitat cada 4 anys.

Mentrestant el Sistema Jurídic Espanyol es nodreix d’un grup de funcionaris, que moltes vegades obtenen el seu lloc de treball no per les vies establertes. Aquesta oligarquia trobem qui exerceix la inacció o exerceix el poder despòtic i suprem per sobra de la pròpia legislació, sabent que no hi han observadors fora de la pròpia estructura jurídica que tinguin poder d'execució, i que estaran a l'ampar dels seus propis coleguegues. Així en moltes ocasions l'objectiu suprem de la seva funció queda relegat a no buscar-se problemes per no enfrontar-se als seus col·legues del ram i exercir amb despotisme sobre la vida dels ciutadans, moltes vegades hi ha vides de menors, sabedors del seu poder suprem que té un jutge i que aquest recau en una única persona, doncs les decisions no són col·legiades, sinó dictatorials i difícilment qüestionables,pel trist paper que juguen els fiscals a Espanya i per les complexes estructures jurídiques centralitzades i que a la vegada no controlen el que emana de la jurisdicció territorial.

Així per exemple tot i que la constitució ens fa a tots iguals davant la llei, qui ostenta la custodia dels menors i no està casat, normalment, dones, que estan divorciades no tenen dret a cobrar l’incrementa de subsidi d’atur perquè la jurisprudència considera, erròniament, que la pensió d’aliments són uns ingressos dels menors. Així el sistema es converteix en pervers i doblement injust, perquè tothom sap molt bé que les pensions són més simbòliques que reals a les despeses que han de cobrir i perquè verdaderament qui té els menors al seu càrrec és qui ostenta la custòdia.

Dit això, Sr. Gallardón no sé que ha estat fent fins ara, però sens dubte a part de carregar-se el dret a una justícia universal. Que li sembla una reforma d’aquesta estructura d’Estat? I sobretot que li sembla començar a analitzar si tota la jurisprudència i veu si realment està conforme a llei? És tan senzill com demanar que les diferents agrupacions d’advocats i ciutadans li vagin esmentant una una, aquí en té UNA, comenci a comptar i a treballar per la ciutadania i no per convertir a la justícia en una sucursal perque els rics puguin exercir un poder abusiu.

El nou Govern català sens dubte és una assignatura pendent que té i on no té el llistó massa alt, així que amb el desig de que aplegui al màxim nombre de forces politiques per un sistema de garanties per les generacions futures, ÉXIT en aquest nou camí.